Aquí teniu els primers resultats de la feina que estem fent per ajudar a la Marcel.la.
Benvolgut diari:
Avui ha estat
el meu primer dia d’escola...
He començat a les 9 del matí amb la classe
del Senyor Medinabeitia. Hem après a escriure i a llegir bé. A les 10, hem fet
matemàtiques amb la Dolors, una dona baixeta i grassa, de cabell negre i ulls
verds. Ens ha ensenyat a sumar i restar números del 1 al 20.
Al pati no he parlat amb ningú, m’ha fet
molta vergonya perquè no coneixo a ningú, i els altres, encara que no es
coneixen, juguen entre ells. Jo, en canvi, he estat tot l’esbarjo en un racó,
estudiant llengües.
A les 11 he tingut història amb el
Francesc, un noi bastant jove d’uns vint-i-nou anys, fa 1,80 m, i està fort, és
ros i té els ulls negres com el carbó. Ens ha ensenyat a identificar alguns
països en un mapamundi. I a les 12 hem fet classe de llatí amb la Senyora
Petra. Hem après a dir algunes frases, com per exemple: Em dic Marcel·la Nomine meo Marcella; tinc sis anys ,habeo sex
annis; i per últim, visc a
Ripollet ,vivo ego in Ripollet.
A la 1 m’he anat a dinar a casa, la mare
ens ha fet a la meva germana gran, a la petita, i a mi carn d’olla.
A la tarda he tornat a l’escola, i a les 3
hem fet gimnàstica amb el professor nou, en Josep. Hem corregut durant set
minuts, i després hem jugat al mata-conills. I a les 4, hem estat llegint
llibres en castellà, amb la Mª Teresa.
En conclusió, no m’ho he passat gens bé,
perquè no he pogut jugar amb ningú a l’esbarjo, i a gimnàstica m’han escollit
l’última. Però en les altres classes he estat la més llesta de tots.
Mabel Gómez 1erC
Avui faig la comunió…
Estic desperta i
no puc dormir, són les sis del matí i estic molt emocionada. Sabeu per que ?
Perquè avui és la meva comunió. Els meus pares i les meves germanes encara
estan dormint. Se suposa que havia de despertar-me a les vuit, però amb tanta
emoció no hem puc contenir…
Ja són les vuit
i d’aquí una hora faré la comunió. Estuc esperant que la meva mare baixi el
vestit que es va posar ella, i també al que es va posar la meva germana gran
per fer la comunió. A les nou hem de ser-hi i encara hem falta al maquillatge…
espero poder arribar a temps.
Ja estem a
missa, m’he portat al diari ja que m’estic avorrint escoltant. D’aquí a poc
tocarà fer cua i em donaran l’Òstia i per fi ja hauré fet la comunió.
Estic per fi a
casa. La comunió en si ha estat interessant. Ara ho estem celebrant. Han vingut
familiars i les meves dues millors amigues. Només tinc ganes de poder descansar
ja que aquest dia a estat agotador.
Per fi estic en
pijama ! Es de nit i ja puc dormir bé, ja que m’he despertat d’hora avui aquest
dia és un dels millors i especials, ja que he fet la comunió i la festa que
m’han fet, ha estat una passada. M’agradaria repetir aquest dia un altre
vegada. Però bé… ara toca descansar que demà serà un altre dia.
Jestine 1erA
Vull
ser gran!...
Just
avui mateix, m’ha passat una cosa molt curiosa.La meva germana gran
i jo, després de sortir del tren hem fet una gran aposta. Aquesta,
anava sobre qui era capaç de fer més amics/gues en un parc
desconegut que hem trobat per allà.
Resulta
que la majoria de gent d’aquella mena de jardí eren nens petits,
però, també hi havia bona part de nois i noies d’entre la meva i
la tot molt bé, se m’ha caigut l’ànima als peus.
En
principi jo pensava que teníem les mateixes probabilitats, però
quan m’he enrecordat que era ella, la meva germana gran, la que
sempre ho fa. Jo, he seguit pensant en que igualment, ni que sigués
la primera i la última vegada, l’havia de guanyar!!!
Hem
començat la prova i, jo no sé per on començar, perquè hi havia
molta gent i de diferents edats. M’he vist obligada a prendre una
ràpida decisió sobre per on iniciar la competició i, m’he
estrenat amb una nena que es diu Laura. Resulta que aquesta nena té
un problema semblant al meu. EL de tenir una germana gran que és o
gairebé és una noia perfecta.
Uns
moments més tard hem arribat a la conclusió que ella vindria amb mi
a ajudar-me a fer nous o noves amigues, per guanyar el duel contra la
meva germana y per conèixer noves persones amb les quals passar bons
moments.
Seguit,
hem anat corrents en busca d’un nou amic, aquest es diuCarles i no
té cap germà ni germana però, uns cosins que són molt pesats i
insoportables, així que més o menys ha entès el nostre pensament.
Ja som tres, en Carles, la Laura i jo!
La
mala sort ha estat que ja casi és la hora en que l’Asunción i jo
hem quedat a la porta per marxar-hi i explicar-nos com ens havia anat
a cadascuna. M’he acomiadat de tots dos i he anat cap allà.
Igualment, com que ella no venia, he decidit tornar a preguntar
l’hora, per saber perquè triga tant.
Resulta
que havíem quedat a les 19:00 i sense donar-me compte, són
les
20:00, i, no és pas per culpa meva, sino del maleït rellotge del
parc que
va
una hora tard!!!
Total
que he trucat a la meva germana gran i, sí, sí, s’ha anat sense
dir-me res!!!
Segueixo
sense entendre-ho molt, em tocarà anar-me sola caminant???-m’he
pregunta’t.
-Buahhh!
M' he fartat de tant caminar, portava molta estona sense parar i,
quan he arribat nos abia ni el que em poden arribar a dir, però
tenia una bona escusa, la de que la meva germana gran, en teoria la
més responsable,
m’havia
deixat tirada!
Des
d’un primer moment, jo sempre m’estic comparant amb la meva
germana
gran, i crec que ara és un d’aquells moments que la fan no ser
tant perfecte!Per això també em plantejo molt allò de ser gran
perquè, tot i que
no
ho sembli, si fos gran, no estaria patint tant com ara! Quan més
tard arribi pitjor, perquè com ja us he explicat abans tinc por del
que em diran, de si em castigaran sense sopar o, simplement em diran
que no ho torni a fer.
La
veritat és que no ha sigut tan dolent com m’esperava, només m’han
dit que no torni a passar i, que si tornava a passar una cosa
semblant, que els truqui per avisar de que arribaré més tard, però
que no es preocupin.
Al
final, ha estat un dia bastant llarg, però ha acabat sent un bon
record sobre la meva infantesa.
Crec
que encara no se m’ha anat la idea del cap, aquella de ser gran,
perquè crec que a una persona adulta no li sorgirien tants problemes
en un sol dia.
Mireia
1er A
El meu primer amor...
M'he
enamorat
Avui
quan he sortit de l’escola, he anat a una botiga perquè la meva
mare m’havia dit al matí que anés a comprar pasta.
Quan he arribat he vist a un noi, només mirar-lo he sentit que no
era un noi qualsevol sinó que per mi era especial. És ros amb els
ulls verds, sincerament no està gens malament. Pel seu aspecte
semblava Belga.
Un
cop he comprat la pasta m’he anat pensant en ell, de sobte he
sentit que algú em saludava, m’he girat era el noi!
Hem
estat parlant una estona, intentava no posar-me vermella però crec
que no ha funcionat. Al cap d’una estona he tornat cap a casa, però
he vist que em seguia. No s’havia què fer, m’estava posant
nerviosa. M’ha preguntat si em podia acompanyar a casa i li he dit
que sí. Pel camí m’ha anat explicant diferents anècdotes sobre
ell. El que m’ha sorprès més ha estat que els seus pares a més
de treballar a la botiga són artistes, fan espectacles amb ombres
xineses. M’ha promès que algun dia m’hi portarà. Sincerament no
crec que m’hi deixin anar.
Com
que casa meva és bastant lluny de la botiga, hem pogut està bastant
temps junts.
Ens
hem anat coneixent. Hi han moltes coses d’ell que m’agraden però
hi ha algunes que no. Aquestes coses em fan dubtar de si vull una
relació amb ell o no. Sincerament tenir una relació amb alguna
persona ara, amb la meva edat, els meus pares… no té gaire sentit
perquè mai ens abraçaríem ni ens faríem petons.
Ell,
pel camí estava molt pesat, que si era molt guapa, que si era
simpàtica… en resum que ell sí que vol una relació amb mi, jo la
veritat és que m’estava cansant de la seva insistència.
Quan
quedava poc per arribar, m’he posat a pensar no sabia què fer
perquè durant aquella hora que havia estat amb ell m’ho havia
passat molt bé però no sabia si realment estava enamorada.
Finalment he arribat a la conclusió que no estava enamorada.
El que passa és que em fa gràcia que estigui tant per mi…
Carla
1rA
El meu primer amor...
Avui
ha estat un dia molt especial. He conegut al meu primer amor. És
molt guapo, es diu Joan, té la mateixa edat que jo, 17. Té uns ulls
blaus que il·luminen el meu cor, és ros, té unes orelles
relativament petites, un nas normal, ni molt gran ni molt petit, i el
que més m’agrada d’ell és el seu somriure que és com un gran
diamant. Té uns pectorals bastant treballats. Que com ho sé? Perquè
ens hem conegut a la piscina municipal. Mai hi vaig perquè és molt
cara i no m’ ho puc permetre però avui eren les portes obertes per
ser el primer dia d’estiu i l’entrada era gratuïta.
Bé,
tornant a allò d’abans. Treballa a una empresa de cotxes. Ell és
qui els munta junt amb altres persones.Les seves aficions són jugar
a bàsquet i sortir a córrer. Li encanta l’esport i m’ha dit que
ja fa uns quants anys es va presentar a unes olimpíades júnior, vol
dir que eren a partir dels 3 anys fins els 12, i va quedar el tercer
classificat de tota Barcelona en la modalitat d’atletisme.
Està
estudiant una carrera d’enginyeria. També ha comentat que
és molt difícil i es passa el dia tancat a l’habitació, però
avui s’ha pres un descans.
Li
agrada molt llegir, com a mi, i també té el seu propi diari
personal.
Bé,
jo crec que és l’home perfecte per a mi però no ens precipitem.
Ja veurem quines aventures ens passaran demà!!!
Judit Gata 1erC
El
primer amor...
Avui
he conegut el meu primer, és un noi belga amb el cabell negre, els
ulls blaus foscos. La mare m’ha enviat a comprar una llauna
d’olives. He entrat a una botiga que es diu “Bonderline”.
Estava intentant agafar la llauna quan una mà ha aparescut i ha
agafat la llauna.
-
Vols això?.- m’ha preguntat una veu greu.
-Sí.-
M’he girat he vist el noi d’ulls blaus.- Com et dius?.- he
preguntat.
Tobias
i tú?.- m’ha preguntat.
-Marcel·la,
i, treballes aquí?.- he preguntat.
-Sí,
si ho vols comprar, costa 1 peceta.- he contestat i m’he dirigit a
la caixa. He pagat i m’he adonat de que és de nit. No m’havia
donat conta de que, al sortir de casa, la lluna estava sortint per
avisar-me de que ja era tard.
-A
quina hora tanqueu?.- li he preguntat.
-Ara
mateix, per qué?.- m’ha dit
-Perquè
és bastant tard, i, per preguntar-te si em pots acompanyar a casa.-
li he contestat. Ell amb una expressió de sorpresa davant la meva
pregunta, ha accedit. Durant el el camí ens anàvem explicant com
som, quins hobbies tenim. . . com que som bastant semblants, m’ha
posat de sobrenom “ Jonoia “. Com que jo no em quedo curta,
també li he posat un sobrenom. El sobrenom només és el que m’ha
posat ell però en masculí, “ Jonoi “.
-Jonoi
sembla a genoll.- riu.
-Doncs
et dic genoll, això vols?.- li he dit en to de broma.
-Vale,
vale. Em quedo amb “ Jonoi “.- Ha deixat anar una riallada. Com
que els temps s’havia fet curt, ja hem arribat a casa.
-Bueno,
a estat un plaer conèixer-te. Penso que. . . ets bastant atractiva i
que m’has caigut bé.- confessa. M’he mossegat el llavi inferior
i dic:
-Dic
el mateix de tu. Bona nit, Jonoi.
Ha
marxat. i aquí acaba el millor diumenge que he tingut mai.
Kelsey
1er C
Avui he començat les vacances!!! M'he aixecat, estava nerviosa i feliç, perquè era el dia.
Tinc 6 anys i estic aterrada perquè la meva germana té molts amics i jo cap. Ja surto de casa, vaig caminant, quan estic a prop de la porta de l'escola veig molts nens, però no m'apropo a cap. Quan creuo el carrer veig l'escola: és immensa, té dos edificis, un més gran que l'altre, el gran és d'un color marró fort amb unes finestres gegants. En canvi el petit és d'un marró més clar i en aquest és on he d'entrar.
El meu primer dia de vacances...
Avui he començat les vacances!!! M'he aixecat, estava nerviosa i feliç, perquè era el dia.
Eren les set de la tarda, anava a
casa de la Maria Teresa, la perruquera, quan m'he trobat un gat negre. En el
primer moment he pensat que em donaria mala sort, però en realitat era molt bo,
ha començat a jugar amb mi nomes veurem era una preciositat, tot seguit, he
pensat que no el podia deixar allà tot sol, i me l’he portat a la festa de la
Maria Teresa. Quan he arribat la Maria Teresa, ha començat a saltar d'alegria, però,
no pas per veurem a mi ni a cap de les seves amigues, sino que s'ha posat tant
contenta perque resulta que el gat que m'he trobat era seu. Es diu Mixu i feia
2 setmanes que l'havien perdut. He entrat i la seva casa semblava un palau era
molt mes gran que la meva, tenia piscina, sala d 'estar d'uns 1000 metres
quadrats, gimnàs, era una casa de pel·lícula.
El primer que hem fet es jugar a
tocar i parar, com he dit en altres vegades al diari, no soc molt àgil ni molt
rapida i per això quasi sempre hem pillaven a mi, però al ser tant alta, puc
veure per molts llocs i això m'ha ajudat a pillar a totes. Tot seguit hem fet
un menjar, jo m'he posat tipa de xocolata llaminadures i moltes coses mes.
Després , ens hem donat un banyet a la piscina de la Maria Teresa, es molt
gran, i al terra de la piscina te l'escut del Barça, el seu pare es molt
aficionat , i per aquesta raó han posat aquest mural, es enorme i a mes a mes
es climatitzada. Al acabar de banyar-nos , hem estat parlant de coses de noies,
com per exemple, qui t'agrada, quin pentinat mes bonic. M'ho he passat d’allò
mes bé . I aquí s'acaba aquesta part del diari.
Àlvaro Ros 1er C
Avui és
el primer dia d’escola...
Tinc 6 anys i estic aterrada perquè la meva germana té molts amics i jo cap. Ja surto de casa, vaig caminant, quan estic a prop de la porta de l'escola veig molts nens, però no m'apropo a cap. Quan creuo el carrer veig l'escola: és immensa, té dos edificis, un més gran que l'altre, el gran és d'un color marró fort amb unes finestres gegants. En canvi el petit és d'un marró més clar i en aquest és on he d'entrar.
Només
entrar veig que tothom vesteix molt bé, en canvi jo no. Tothom em mira per la
roba que porto. Això es horrible i per si fos poc, els grups d'amics ja estan
fets i jo no estic en cap.
La
motxilla la porto carregada de llibres per això vaig cap a la guixeta a guardar
alguns. Però a l'hora d'obrir-la se'm cauen els llibres. Em dono pressa per
recollir-los i agafar els que necessito, però sona el timbre que diu que
comença la primera classe.
No
podria anar pitjor, primer dia sense amics i arribo tard. A classe el professor
em dona als dits amb el regle per haver arribat tard. Durant el dia no parlo
gens, no només perquè soc tímida, sinó que també perquè no se'm dona res bé.
Quan
surto de l'escola i arribo a casa estic esgotada, i no només això, sinó que la
meva germana m'explica lo bé que li ha anat el dia.Me'n vaig a dormir i tinc el
pressentiment que no m'anirà bé l'escola.
Marc
Lázaro 1erA
