dissabte, 30 de gener del 2016

Diari de la Marcel.la

Els de 1er A hem començat a reescriure el diari de la Marcel.la i hem començat a treballar tots junts, llegiu, llegiu!...


Avui he començat les vacances!!! Per fi sóc lliure! M'he aixecat tard, no havia d'anar a l'escola i m'he preguntat, què puc fer? De sobte, han picat a la porta i... era el noi belga!
M'ha dit si volia anar a veure l'espectacle d'ombres xineses dels seus pares. Li he dit que no, però li he proposat quedar-nos a casa perque em feia mandra sortir...

Voleu saber com acaba? Doncs...feu un clic a comentaris!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ell, ha acceptat ja que estava molt aborrit.
Hem anat a la meva habitació a jugar a pilota mentres els pares no s'enteraven. Que trapella que sóc...
Ell cap a les 18:30 de la tarda ha marxat, m'ha dit que s'ho havia passat molt bé i em va demanar les gràcies.
Li he oferit acompanyar-lo fins a casa i ell m'ha dit que li agradaria molt.
Mentres caminavem m'estava fent riure molt, i en aquell moment em vaig donar compte de que m'havia enamorat de veritat.
Ja casi haviem arribat i va dir en veu baixa.
-T'estimo Marcel·la.
Hem va donar un petò i em va demanar sortir. Jo li vaig contestar que si.
Ens vam donar un altre i aquell va ser uns dels millors dies de la meva vida.

Anònim ha dit...

Avui he començat les vacances!!! Per fi sóc lliure! M'he aixecat tard, no havia d'anar a l'escola i m'he preguntat, què puc fer? De sobte, han picat a la porta i... era el noi belga!
M'ha dit si volia anar a veure l'espectacle d'ombres xineses dels seus pares. Li he dit que no, però li he proposat quedar-nos a casa perque em feia mandra sortir i a sobre hem tenía que vestir i arreglar-me.
Els meus pares ni les meves germanes estaven a casa i podía fer el que hem vingués de gust.
Vaig preguntar-li si volia veure una pel.lícula, ell hem va contestar que sí pero que sobretot no fos de terror perque li feien molta por. Vaig posar una que era del meu pare i que segons ell era molt bonica, jo encara no l'havia vist. La mare i el pare (que l'han vist junts) la van veure quan eren joves. Quan vam començar a veure-la vaig notar una sensació molt bonica, vaig sentir... com si aquell noi que estava al meu costat començes a agradar-me.
Al acabar la pel.lícula, que per cert ens va encantar hem van donar ganas de preguntar-li si volía sortir amb mi però de sobte van entrar els meus pares i les meves germanes.
Van preguntar-me que si qui era aquest noi, jo els hi vaig exlicar que era un noi un hem queia molt bé i que era molt bona persona.
Mentres ell va començar a correr cap a la seva casa i hem va cridar que no li tornés aparlar mai més.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Avui he començat les vacances!!! Per fi sóc lliure! M'he aixecat tard, no havia d'anar a l'escola i m'he preguntat, què puc fer? De sobte, han picat a la porta i... era el noi belga!
M'ha dit si volia anar a veure l'espectacle d'ombres xineses dels seus pares. Li he dit que no, però li he proposat quedar-nos a casa perque em feia mandra sortir...

Continuació:

Ja que estem en casa he agafat unes joguines per jugar amb ell una estona. Al cap d'unes hores li he presentat la meva famila, ell ha sigut molt educat amb ells i jo molt sorpresa ja que ell no parla de una manera tan educada amb mi.

Quan es va fer de nit hem passat les ultimes hores junts jugant a la pilota, al fet i amagar i a fer teatre davant dels meus pares i germanes, com feia abans amb les meves amigues. Va arribar l'hora de dir-nos adeu, mentre el mirava fixament em plantejo tornar anar a casa seva amagada en alguna part casa seva i fer-li una sorpresa.

Mentre sopavem la meva mare em va preguntar:

-Conéixes aquell noi tan estrany?

-Si, es un noi belga molt simpàtic!!, vaig contestar.

De sobte la Asunción ha intervingut en la conversa:

-Doncs no em cau gens bé aquest noi Marcel·la.

-Em sembla molt estrany, perquè als altres us cau bé oi?

-Si!!, diuen tots, sobretot la Monserrat, que és qui crida més.

I hem continuat la conversa fins que va arribar l'hora d'anar al llit, no se perquè, però el temps passava i jo encara desperta mentre les meves germanes dormien i roncaven profundament, potser no puc dormir perquè enyoro molt a aquell noi belga o perquè enyorava molt les meves amigues. Estic molt segura d'una cosa, que aquest es el millor dia de la meva vida!, no m'he divertit tant jugant amb un noi, potser estic enamorada d'ell, si!, aniré a casa seva i li diré: T'estimo molt!