Els de 2erC hem escrit notícies sobre la nostra experiència. Feu un clic a comentaris!
dimarts, 19 d’abril del 2016
diumenge, 10 d’abril del 2016
Moltes gràcies!
Hola nois i noies!
La Marcel·la ens ha enviat un correu amb un missatge que creiem que us agradarà. A nosaltres, als professors, ens ha emocionat!
Enhorabona!
_____________________________________________________
Benvolguts alumnes,
He tingut uns dies per reflexionar i tornar-me a mirar, ara amb més detall, el blog, i cada vegada estic més emocionada! I m'he adonat que tot i que els meus records són una part important de mi i de la meva vida, no és tan important recordar el passat, com viure i disfrutar el present. Veure com us he esmerat en ajudar-me, poder compartir amb vosaltres aspectes de la meva vida, respondre les vostres preguntes, llegir el que heu escrit ... m'ha aportat molt, més del que em pensava en el moment que us vaig enviar el video demanant-vos ajuda.
Per tant, una vegada més, moltes gràcies! Mai us podré agrair prou el que heu fet per mi i tot el que he après amb aquesta experiència.
Seguiu així, sou especials!
Marcel·la
La Marcel·la ens ha enviat un correu amb un missatge que creiem que us agradarà. A nosaltres, als professors, ens ha emocionat!
Enhorabona!
_____________________________________________________
Benvolguts alumnes,
He tingut uns dies per reflexionar i tornar-me a mirar, ara amb més detall, el blog, i cada vegada estic més emocionada! I m'he adonat que tot i que els meus records són una part important de mi i de la meva vida, no és tan important recordar el passat, com viure i disfrutar el present. Veure com us he esmerat en ajudar-me, poder compartir amb vosaltres aspectes de la meva vida, respondre les vostres preguntes, llegir el que heu escrit ... m'ha aportat molt, més del que em pensava en el moment que us vaig enviar el video demanant-vos ajuda.
Per tant, una vegada més, moltes gràcies! Mai us podré agrair prou el que heu fet per mi i tot el que he après amb aquesta experiència.
Seguiu així, sou especials!
Marcel·la
dimarts, 5 d’abril del 2016
Els de 1er A hem llegit el Valle de los Lobos
Els de 1er A hem llegit el Valle de los Lobos. Voleu saber què ens ha semblat? Llegiu els comentaris!
dimecres, 30 de març del 2016
Diari de la Marcel.la. Carta d'amor
Els de 1C hem volgut ajudar a en Joan Casavella a enamorar a la Marcel.la i per
fer-ho hem escrit cartes d’amor que esperem que la Marcel.la llegeixi. Feu un
clic a comentaris per llegir les nostres cartes!
Diari de la Marcel.la. Carta d'amor
Els de 1A hem volgut ajudar a en Joan Casavella a enamorar a la Marcel.la i per
fer-ho hem escrit cartes d’amor que esperem que la Marcel.la llegeixi. Feu un
clic a comentaris per llegir les nostres cartes!
dimarts, 8 de març del 2016
Valle de los Lobos
Els de 1er C hem llegit El Valle de los Lobos de Laura Gallego. Voleu saber què ens ha semblat? Llegiu els comentaris!
dimecres, 2 de març del 2016
Primera resposta a la notícia: En Joan Casavella, un admirador secret de la Marcel.la
Tenim
resposta d'en Joan Casavella, un antic amic de la Marcel.la. Ha llegit
les nostres notícies i ens vol explicar el que ha viscut i sap de la
Marcel·la.
Moltes gràcies avançades, Joan, en nom de tot 1r d'ESO.
Hola nois i noies,
Remenant per Internet he arribat al vostre blog i he llegit la notícia on demaneu ajuda per reconstruir la història de la Marcel.la. En un primer moment he pensat que no podia ser veritat! però he vist el vídeo de la Marcel.la i… és ella! El meu cor ha començat a bategar, m’he posat molt nerviós, i de cop i volta m’han vingut molts records.
Primer no sabia si era una bona idea escriure, ja que això ho pot veure molta gent, però crec que pot ser una bona via per retrobar-me amb la que va ser l’amor de la meva joventut. Així que he decidit escriure-us i explicar la meva història, que en part és la de la Marcel.la, encara que ella segurament en deu tenir una altra versió, ja veureu per què! Però primer em presentaré: em dic Joan i vaig conèixer a la Marcel.la un estiu a Ripollet. Crec que concretament va ser l’estiu de 1945 i la vaig veure per primera vegada quan sortia de casa seva amb les seves germanes. Jo sóc de Barcelona i vaig anar a Ripollet a passar l’estiu a casa del meu cosí Martí, que vivia en el mateix carrer que la família de la Marcel.la. Com deia, el meu primer record d’ella és sortint de casa en bicicleta. Portava dues trenes i anava parlant i rient amb les seves germanes. Em vaig quedar bocabadat, crec que només veure-la em vaig enamorar. Aquell dia vaig viure en un núvol, tot el dia pensant en aquella noia que anava en bici. Una setmana després, recordo que era un dia de molta calor, estàvem preparant la festa d’aniversari d’en Martí, quan la Marcel.la i les seves germanes van aparèixer per casa del meu cosí. Eren amics, havien compartit jocs de petits i encara mantenien l’amistat. No vaig saber com reaccionar! Mentre en Martí ens presentava, el meu cap no feia més que donar voltes, el meu cor bategava cada vegada més fort i crec que vaig ser incapaç d’articular paraula. No sé què va pensar la Marcel.la perquè tot i que ens vam arribar a fer amics, mai li ho vaig preguntar. Jo era molt vergonyós i em costava parlar d’aquestes coses.
Els dies d’estiu van anar passant i la nostra amistat va anar creixent. Vam recórrer tot els racons del poble en bici, vam manar al cinema i fins i tot vàrem ballar junts a l’envelat per festa major: era una nit d’estiu preciosa, els músics no deixaven de tocar, hi havia molta gent i jo vaig aconseguir ballar amb la Marcel.la! Però res més! De fet, mai vaig confessar-li els meus sentiments, per això us deia que segurament la Marcel.la tindrà una altra versió de la història.
L’estiu va acabar i vaig tornar a Barcelona, el meu cosí va haver de marxar de Ripollet perquè van traslladar el meu tiet i van anar tots a viure a Tarragona. Els primers mesos vaig escriure un parell de cartes a la Marcel.la, però mai vaig rebre resposta així que vaig decidir passar pàgina.
Nois i noies, em sembla que ja m’he confessat prou! No sé com seguirà la història, però a partir d'avui teniu un seguidor incondicional del vostre blog. Moltes gràcies per aquesta oportunitat.
Un abraçada molt forta a tots i totes,
Joan
Moltes gràcies avançades, Joan, en nom de tot 1r d'ESO.
Remenant per Internet he arribat al vostre blog i he llegit la notícia on demaneu ajuda per reconstruir la història de la Marcel.la. En un primer moment he pensat que no podia ser veritat! però he vist el vídeo de la Marcel.la i… és ella! El meu cor ha començat a bategar, m’he posat molt nerviós, i de cop i volta m’han vingut molts records.
Primer no sabia si era una bona idea escriure, ja que això ho pot veure molta gent, però crec que pot ser una bona via per retrobar-me amb la que va ser l’amor de la meva joventut. Així que he decidit escriure-us i explicar la meva història, que en part és la de la Marcel.la, encara que ella segurament en deu tenir una altra versió, ja veureu per què! Però primer em presentaré: em dic Joan i vaig conèixer a la Marcel.la un estiu a Ripollet. Crec que concretament va ser l’estiu de 1945 i la vaig veure per primera vegada quan sortia de casa seva amb les seves germanes. Jo sóc de Barcelona i vaig anar a Ripollet a passar l’estiu a casa del meu cosí Martí, que vivia en el mateix carrer que la família de la Marcel.la. Com deia, el meu primer record d’ella és sortint de casa en bicicleta. Portava dues trenes i anava parlant i rient amb les seves germanes. Em vaig quedar bocabadat, crec que només veure-la em vaig enamorar. Aquell dia vaig viure en un núvol, tot el dia pensant en aquella noia que anava en bici. Una setmana després, recordo que era un dia de molta calor, estàvem preparant la festa d’aniversari d’en Martí, quan la Marcel.la i les seves germanes van aparèixer per casa del meu cosí. Eren amics, havien compartit jocs de petits i encara mantenien l’amistat. No vaig saber com reaccionar! Mentre en Martí ens presentava, el meu cap no feia més que donar voltes, el meu cor bategava cada vegada més fort i crec que vaig ser incapaç d’articular paraula. No sé què va pensar la Marcel.la perquè tot i que ens vam arribar a fer amics, mai li ho vaig preguntar. Jo era molt vergonyós i em costava parlar d’aquestes coses.
Els dies d’estiu van anar passant i la nostra amistat va anar creixent. Vam recórrer tot els racons del poble en bici, vam manar al cinema i fins i tot vàrem ballar junts a l’envelat per festa major: era una nit d’estiu preciosa, els músics no deixaven de tocar, hi havia molta gent i jo vaig aconseguir ballar amb la Marcel.la! Però res més! De fet, mai vaig confessar-li els meus sentiments, per això us deia que segurament la Marcel.la tindrà una altra versió de la història.
L’estiu va acabar i vaig tornar a Barcelona, el meu cosí va haver de marxar de Ripollet perquè van traslladar el meu tiet i van anar tots a viure a Tarragona. Els primers mesos vaig escriure un parell de cartes a la Marcel.la, però mai vaig rebre resposta així que vaig decidir passar pàgina.
Nois i noies, em sembla que ja m’he confessat prou! No sé com seguirà la història, però a partir d'avui teniu un seguidor incondicional del vostre blog. Moltes gràcies per aquesta oportunitat.
Un abraçada molt forta a tots i totes,
Joan
dimarts, 23 de febrer del 2016
Diari de la Marcel.la Notícia
Els de 1erC i A estem necessitem informació de la Marcel.la. Llegeix la notícia que hem publicat i ajuda'ns!
REESCRITURA DEL DIARIO DE
MARCEL·LA
Los
alumnos y alumnas de primero de la ESO de la Escola Pia Sant Antoni, realizan
un trabajo para reescribir el diario de una señora mayor llamada Marcel·la.Alumnos y alumnas de primero de la ESO
de la Escola Pia Sant Antoni de Barcelona
Estas semanas, los alumnos y alumnas de primero de la ESO de la Escola Pia Sant Antoni, realizan un trabajo para recuperar el diario de una señora mayor llamada Marcel·la.
Para ello, han preparado junto a su profesora, unas preguntas para que Marcel·la las responda y su contestación ha servido de mucho para empezar a reescribirlo. Todo esto lo hacen para ayudar a Marcel·la a recordar su infancia.
Ahora, están
buscando a gente que pudiera conocer a Marcel·la y que pueda proporcionarles
alguna información sobre su pasado, ya sea de su infancia cómo de su juventud.
Para ello piden que si alguien cree conocerla se ponga en contacto con la
escuela mediante el teléfono 934410605 o la dirección de correo electrónico
santantoni@escolapia.cat
Laia Colomé
----------------------------------------------------------------------------------------------
NIÑOS DE 1º DE ESO DE LA “ESCOLA PIA SANT ANTONI”, AYUDAN A UNA ANCIANA A RECUPERAR SU DIARIO
Marcel·la, una señora de 87 años, hace 2 años perdió su diario. y ahora unos niños de 1º de ESO la están ayudando a recuperarlo reescribiéndolo en horas de clase.
Los alumnos 1º de ESO C, junto con otras 3 clases, están ayudando a Marcel·la, una anciana nacida en 1928, a recuperar su diario perdido 2 años atrás. Ellos y ellas, están reescribiéndolo para que pueda recordar algunas cosas de su pasado. Su profesora, Izaskum, les ayuda a realizar este proyecto aportando información sobre Marcel·la, que sabía de años anteriores, aunque a veces, también le pregunta cosas que no sabe. También “dirige” un blog, en el cual las redacciones de los alumnos se suben para que Marcel·la pueda verlas. Ahí es dónde Izaskum le pregunta a la anciana, y ella le responde.
Recientemente han estado haciendo una redacción sobre su primer día de escuela, el dia que conoció a su primer amor, el día de Reyes…
Marcel·la les está muy agradecida.
Los que estén leyendo esto, conozcan a Marcel·la y sepan información sobre ella; por favor escriban en los comentarios de este blog cosas que sepan sobre la anciana.
Clase de 1º ESO C en el Parc de l' Escorxaidor
Mabel Gómez
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Los niños de primero de Eso y su proyecto de lenguas.
Los niños de primero de ESO de la escuela Pia de Sant Antoni se han propuesto hacer este segundo trimestre del 2016 un proyecto. Este proyecto se basa en ayudar a una mujer que desde pequeña había escrito su vida en su diario, pero lo perdío. Estos jóvenes tendrán que ayudarla a recordar lo que tenía escrito, de una forma muy creativa.
Los niños de primero de Eso de la escuela Pia Sant Antoni, de la localidad de Barcelona, se han propuesto hacer un proyecto llamado el diari de la Marcel·lasu objetivo es ayudar a recordar la cosas que tenía escritas en el diario,Marcel·la es una mujer nacida en Ripollet poblacion del valle Occidental, a unos quince quilómetros de la localidad de Barcelona. Con aproximadamente 87 años y antes de jubilarse daba clases en este colegio de Barcelona. El objetivo de los niños es poder ayudar a Marcel·la a recordar cosas que escribió en su diario. Para conseguirlo le hacen preguntas sobre su vida. Realizarán escritos de su vida usando su imaginación para las cosas que no sepan con exactitud. Con este proyecto ademá de desarollar su imaginación tendrán que cuestionarse preguntas a la que solo Marcel·la podrá reponder.
Si usted tiene información de esta mujer os agradecerian mucho que os pusierais en contacto con ellos a travez del blog de escola Pia Sant Antoni.
Nayra Medrano
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
El diario misterioso
Unos niños de primero de la ESO de laEscuela Pia Sant Antoni están rescribiendo un diario.Una anciana llamada Marcel.l ha perdido su diario y ha contactado con estos alumnos para que le ayuden a reconstruirlo.
El objetivo de los alumnos es ayudar a Marcel.la y para ello han hecho preguntas a la anciana cerca de su
infancia y su juventud. A partir de las respuestas han escrito textos
sobre su vida.
Marcel.la les ha explicado todo lo que sabe,ya no se acuerda de nada más.
Ahora los alumnos necesitan ayuda para si tiene alguna información contacte con ellos a través del bloc.
Estos chicos le estanhaciendo preguntas para
reconstruirlo.
Ariadna Sabanés
--------------------------------
1r de ESO A ayuda a una anciana a encontrar su diario
Los alumnos de 1º de ESO, de la Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, ayudan a una anciana a reescribir su diario recientemente perdido.
Unos alumnos de secundaria de la Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, están ayudando a una señora a reescribir su diario. La anciana se llama Marcel·la y lo perdió de forma misteriosa. Marcel·la, nacida en Ripollet, no se acuerda de nada. Por esta misma razón ha acudido a unos niños.
El objetivo de los niños es reescribir el diario de Marcel·la a través de actividades y la poca información que ella les pueda aportar. También lo hacen usando su imaginación y su creatividad. Solo pueden ayudar durante las clases de lenguas y a partir del segundo trimestre escolar.
Ramon Ferrer Rodríguez
REESCRIBIENDO UN DIARIO
Los alumnos y alumnas de primero de la eso de la Escola Pia Sant Antoni estan reescribiendo un diario de una señora mayor llamada Marcel·la.
Estos días, los alumnos y alumnas de la Escola Pia Sant Antoni estan haciendo un trabajo para poder reescribir un diario de una señora que lo ha perdido.
Esta señora se llama Marcel·la, nacida en Ripollet y tiene 84 años.
Marcel·la esta preocupada porque al ser mayor ya no recuerda todo y en parte, el diario le servía para recordar viejos recuerdos.
Por ahora los alumnos y alumnasjunto a su profesora, le han hecho preguntas a través de un blog y segun las preguntas Marcel·la les a proporcionado respuestas, con la informac¡on de estas están escribiendo el diario de nuevo.
Ahora, para poder completar el diario, están buscando personas ya sea familia, como gente de su psado que les pueda dar información sobre ella, de cualquier momento de su vida.
Para hacer esto necesitan toda la participación posible, quien crea conocerla que envíe un correo a la dirección santantoni@escolapia.cat y escriba todo lo que sepa sobre ella.
Carla Marcos Navarro
Subscriure's a:
Missatges (Atom)