Els de 1A hem volgut ajudar a en Joan Casavella a enamorar a la Marcel.la i per
fer-ho hem escrit cartes d’amor que esperem que la Marcel.la llegeixi. Feu un
clic a comentaris per llegir les nostres cartes!
Sóc el Joan,un amic teu.Ens vam conèixer a Ripollet. L'any 1945. Vaig anar a Ripollet a passar l'estiu a casa del meu cosí Martí. La primera vegada que et vaig veure, em vaig sentir molt feliç.El meu primer record va ser quan vas sortit de casa teva en bicicleta i anaves parlant i rient amb les teves germanes, Crec que em vaig enamorat aquell dia.El meu cor no parava de bategar i el meu cap no deixava de pensar en tu.
Encara recordes l'aniversari del Martí? Aquell dia va ser el dia més important de la meva vida, perquè vam començar a ser amics. Quan al Martí ens va presentar, em vaig quedar bocabadat i el meu cor va batega més fort.
Va passar els dies d'estiu. Vam fer moltes coses, junts. El record més perfecte va ser una nit d'estiu preciosa,els músics no deixaven de tocar, hi havia molta gent i vam ballar.Et volia confessar els meus sentiments, però sóc un covard perquè tenía por de que ja no fòssim amics i d'arruinar la nostra amistat.
Quan va acabar l'estiu, vaig tornar a Barcelona. No vaig tenir l'oportunitat de dir el que sentia per tu, però val la pena perquè m'has ensenyat la importància de l'amor.
Estimada Marcel·la, No sé si t’enrecordes de mi perquè fa molts anys que no ens veiem. Sóc en Joan, el cosí d’en Martí, t’enrecordes? Sóc aquell noi castany amb els ulls verds, alt, prim… amb el que vas el poble de Ripollet amb bicicleta milions de cops. Ens vam conèixer l’estiu de 1945, a la festa d’aniversari d’en Martí. Tu estaves amb les teves amb les teves germanes, éreu molt divertides! Aquell dia m’ho vaig passar molt bé, però també va ser un dia molt especial perquè et vaig conèixer… Jo crec, que tu pensaves que per mi, només eres una bona amiga, però en veritat vas ser més que una bona amiga… Sé que això t’exstranyarà però m’agradaves, i no sé si encara em segueixes agradant.... Quan va acabar l’estiu vaig decidir passar pàgina però no ho vaig aconseguir… Ara ja no sóc com abans, però t’agradaria venir a sopar amb mi? JOAN.
Hola Marcel·la, no sé si t'enrecordaràs de mi, em dic Joan. A l'estiu del 1945 vaig anar a Ripollet a vuere els meus cosins. Resulta que tu i ells ereu molt amics. Els meus cosins ens van presentar. Quan ens vam saludar em vaig posar molt vermell. Al cap del temps en vam anar fent amics i cada vegada m'anaves agradant més. No et deia que m'agradaves perquè era molt vergonyòs. M'enrecordo que a les festes d'aquell mateix estiu, vam ballar junts i jo em vaig posar més alegre que una perdiu. Bé, jo t'he escrit això perquè uns nens de 1rESO de l'Escola Pia Sant Antoni van escriure un anunci al seu bloc que posava que estavan ajudant a una dona de la tercera edat a reescriure el seu diari. Jo vaig pensar: És imposible que sigui ella. I quan vaig veure el vídeo on surts tu vaig cridar: És ella! El meu cor va començar a bategar intensament, em vaig posar súper nérvios i em van venir moltíssims récords a la memòria. En aquell moment vaig pensar: he d'escriure toda la meva historia! I es el que vaig fer. Pd: Si algún día et ve de gust quedar... ja m'ho diràs.
Hola Marcel.la . No se si t'enrecordes de mi. Sóc en Joan el cosí d'en Martí, l'estiu de l'any 1945 el vaig passar a Ripollet. Tú vas ser el meu amor a primera vista però no vaig tenir valor per confesar-me. A l'aniversari d'en Martí tú també vas venir i quan vas arrivar no saps com em bategava el cor. Vam recòrrer tots els racons del poble en bici, vam anar al cinema i també vam ballar junts a la festa major. Quan l'estiu va acabar vaig tornar a Barcelona. Sense dubte ha ser el millor estiu de la meva vida. Els primers mesos et vaig escriure cartes. No sé si les vas rebre o llegit però com no rebria resposta vaig passar página. Grácies als nois i noies d'Escola Pia Sant Antoni de 1r d'Eso de Barcelona vaig poder recordar totes aquestes coses del passat. Moltes grácies !
5 comentaris:
Sóc el Joan,un amic teu.Ens vam conèixer a Ripollet. L'any 1945.
Vaig anar a Ripollet a passar l'estiu a casa del meu cosí Martí.
La primera vegada que et vaig veure, em vaig sentir molt feliç.El meu primer record va ser quan vas sortit de casa teva en bicicleta i anaves parlant i rient amb les teves germanes,
Crec que em vaig enamorat aquell dia.El meu cor no parava de bategar i el meu cap no deixava de pensar en tu.
Encara recordes l'aniversari del Martí?
Aquell dia va ser el dia més important de la meva vida, perquè vam començar a ser amics.
Quan al Martí ens va presentar, em vaig quedar bocabadat i el meu cor va batega més fort.
Va passar els dies d'estiu. Vam fer moltes coses, junts.
El record més perfecte va ser una nit d'estiu preciosa,els músics no deixaven de tocar, hi havia molta gent i vam ballar.Et volia confessar els meus sentiments, però sóc un covard perquè tenía por de que ja no fòssim amics i d'arruinar la nostra amistat.
Quan va acabar l'estiu, vaig tornar a Barcelona.
No vaig tenir l'oportunitat de dir el que sentia per tu, però val la pena perquè m'has ensenyat la importància de l'amor.
Vull que siguis feliç
Un petó,
Joan
Barcelona, 1/4/16
Estimada Marcel·la,
No sé si t’enrecordes de mi perquè fa molts anys que no ens veiem.
Sóc en Joan, el cosí d’en Martí, t’enrecordes?
Sóc aquell noi castany amb els ulls verds, alt, prim… amb el que vas el poble de Ripollet amb bicicleta milions de cops.
Ens vam conèixer l’estiu de 1945, a la festa d’aniversari d’en Martí. Tu estaves amb les teves amb les teves germanes, éreu molt divertides!
Aquell dia m’ho vaig passar molt bé, però també va ser un dia molt especial perquè et vaig conèixer…
Jo crec, que tu pensaves que per mi, només eres una bona amiga, però en veritat vas ser més que una bona amiga…
Sé que això t’exstranyarà però m’agradaves, i no sé si encara em segueixes agradant....
Quan va acabar l’estiu vaig decidir passar pàgina però no ho vaig aconseguir…
Ara ja no sóc com abans, però t’agradaria venir a sopar amb mi?
JOAN.
Hola Marcel·la, no sé si t'enrecordaràs de mi, em dic Joan.
A l'estiu del 1945 vaig anar a Ripollet a vuere els meus cosins.
Resulta que tu i ells ereu molt amics. Els meus cosins ens van presentar. Quan ens vam saludar em vaig posar molt vermell.
Al cap del temps en vam anar fent amics i cada vegada m'anaves agradant més. No et deia que m'agradaves perquè era molt vergonyòs.
M'enrecordo que a les festes d'aquell mateix estiu, vam ballar junts i jo em vaig posar més alegre que una perdiu.
Bé, jo t'he escrit això perquè uns nens de 1rESO de l'Escola Pia Sant Antoni van escriure un anunci al seu bloc que posava que estavan ajudant a una dona de la tercera edat a reescriure el seu diari. Jo vaig pensar:
És imposible que sigui ella. I quan vaig veure el vídeo on surts tu vaig cridar: És ella! El meu cor va començar a bategar intensament, em vaig posar súper nérvios i em van venir moltíssims récords a la memòria.
En aquell moment vaig pensar: he d'escriure toda la meva historia!
I es el que vaig fer.
Pd: Si algún día et ve de gust quedar... ja m'ho diràs.
Hola Marcel.la .
No se si t'enrecordes de mi. Sóc en Joan el cosí d'en Martí, l'estiu de l'any 1945 el vaig passar a Ripollet. Tú vas ser el meu amor a primera vista però no vaig tenir valor per confesar-me. A l'aniversari d'en Martí tú també vas venir i quan vas arrivar no saps com em bategava el cor. Vam recòrrer tots els racons del poble en bici, vam anar al cinema i també vam ballar junts a la festa major. Quan l'estiu va acabar vaig tornar a Barcelona. Sense dubte ha ser el millor estiu de la meva vida. Els primers mesos et vaig escriure cartes. No sé si les vas rebre o llegit però com no rebria resposta vaig passar página.
Grácies als nois i noies d'Escola Pia Sant Antoni de 1r d'Eso de Barcelona vaig poder recordar totes aquestes coses del passat. Moltes grácies !
Espero la teva resposta.
Publica un comentari a l'entrada