Els de 1C hem volgut ajudar a en Joan Casavella a enamorar a la Marcel.la i per
fer-ho hem escrit cartes d’amor que esperem que la Marcel.la llegeixi. Feu un
clic a comentaris per llegir les nostres cartes!
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Hola Marcel·la, Sóc en Joan Casavella, amb el que jugaves a l'estiu de 1945, a Ripollet.El cosí d'en Martí. Aquesta carta és perque sàpigues una cosa molt important que he de dir-te. T'estimo. Sempre ho he fet. De joves t'escrivia cartes que mai arribaves a respondre. Quan et veia i estava amb tu t'enviava indirectesque mai vas entendre. Sentia que el cor s'accelerava, i anava tan ràpid com un tren. Somiava que tindriem una familia, i que mai ens arribariem a separar; però la meva timidesa m'ho va impedir. Per això mai has sabut el qe jo sento per tú.Si no sents el mateixper mi, espero que poguem tornar a ser bons amics. Respecto la teva decisió. Una abraçada, -Joan- P.D.: Si no saps com he pogut escriure't aquesta carta, ara t'ho explico: Us nens de 1r d'ESO han escrit en un blog una notícia per contactar amb tu, i això he fet
Sóc el Joan, no sé si t'enrecordes de mi. Si et sóc sincer, fa anys que volia dir-te això i no em veia amb cor de fer-ho. Per això t'ho escric en aquesta carta:
Des del primer dia que et vaig veure, eres una jove molt guapa i amb trenes, em vaig enamorar de tu. Cada dia t'observava i em deia a mi mateix " avui sí li preguntaré si vol quedar un dia amb mi" però sempre que et veia i et tenia al davant meu em bloquejava i sortia corrents. Vaig passar unes setmanes frustrat. No vaig poder atrevir-m'hi fins que vam ballar tots dos junts al ball. M'enrecordo que en quan et vaig veure el cor em va fer un salt, em vaig posar vermell i molt nerviós. El ball va acabar i jo no t'havia dit res. Estava enfadat amb mi mateix. I al final va arribar el dia, havia de tornar a Barcelona i seguir els estudis allà.
I, com no t'ho vaig dir en el moment, t'ho dic ara. M'agrades, t'estimo des de el primer moment en que et vaig veure i ara, encara em queda part d'aquell amor, que per la meva covardia, es va acabar convertint en amor platònic.
I, doncs ja per acabar et vull dir si voldries quedar algun dia amb mi. Sé que és una mica tard però volia dir-t'ho.
Hola Marcel·la, sóc en Joan Casavella. Fa molt que no parlem i escriure't em provoca nostalgia... i papallones a la panxa. Et preguntaràs per qué et torno a dirigir la paraula. Vinc a confesar-me. Com vaig dir al blog, estava enamorat de tu, i com vaig enviar-te cartes i mai responies, vaig decidir passar pàgina. Com ja saps, aquests nois de primer d'ESO estan buscant contactes per reescriure el teu diari, doncs, com que els vull ajudar, els he dit qui sóc i que vaig formar part de la teva vida. Quan estaba reescribint alguns moments pel blog, el que sentia per tu es va il·luminar. El que no t'havia confesat, t'ho confesaré ara: Encara no t'he oblidat perqué estic enamorat de tu. Marcel·la, ets tan bonica, que em quedaria miran-te tota la vida, ets tan dolçe com els caramels, fins i tot, podries ser la meva xuxe preferida. Ets molt simpàtica amb tots i sempre tens un somriure per a tothom. I això és el que més m'agrada de tu. Tot això acompanyat per la teva riallada es la perfecció. Abans desitjava que m'estimesis, i ara, com que he tornat a caure als teus encants, necessito esta amb tu fins que el que ens queda de vida. Jo encara no sé la teva versió dels anys passats, però, la veritat, és que no m'importa. El que importa és el present. Si m'estimes et proposo una vida junts, i si no, seràs sempre el meu objectiu i et prometo que seràs meva. Aquí acaba la meva carta d'amor. Pensa en la meva proposta. Espero que tots aquests anys t'ho hagis passat molt bé. Fins aviat. Joan Casavella
3 comentaris:
Hola Marcel·la,
Sóc en Joan Casavella, amb el que jugaves a l'estiu de 1945, a Ripollet.El cosí d'en Martí. Aquesta carta és perque sàpigues una cosa molt important que he de dir-te. T'estimo. Sempre ho he fet. De joves t'escrivia cartes que mai arribaves a respondre. Quan et veia i estava amb tu t'enviava indirectesque mai vas entendre. Sentia que el cor s'accelerava, i anava tan ràpid com un tren. Somiava que tindriem una familia, i que mai ens arribariem a separar; però la meva timidesa m'ho va impedir.
Per això mai has sabut el qe jo sento per tú.Si no sents el mateixper mi, espero que poguem tornar a ser bons amics. Respecto la teva decisió.
Una abraçada,
-Joan-
P.D.: Si no saps com he pogut escriure't aquesta carta, ara t'ho explico: Us nens de 1r d'ESO han escrit en un blog una notícia per contactar amb tu, i això he fet
Hola Marcel·la!!!
Sóc el Joan, no sé si t'enrecordes de mi.
Si et sóc sincer, fa anys que volia dir-te això i no em veia amb cor de fer-ho. Per això t'ho escric en aquesta carta:
Des del primer dia que et vaig veure, eres una jove molt guapa i amb trenes, em vaig enamorar de tu.
Cada dia t'observava i em deia a mi mateix " avui sí li preguntaré si vol quedar un dia amb mi" però sempre que et veia i et tenia al davant meu em bloquejava i sortia corrents.
Vaig passar unes setmanes frustrat. No vaig poder atrevir-m'hi fins que vam ballar tots dos junts al ball. M'enrecordo que en quan et vaig veure el cor em va fer un salt, em vaig posar vermell i molt nerviós. El ball va acabar i jo no t'havia dit res. Estava enfadat amb mi mateix.
I al final va arribar el dia, havia de tornar a Barcelona i seguir els estudis allà.
I, com no t'ho vaig dir en el moment, t'ho dic ara.
M'agrades, t'estimo des de el primer moment en que et vaig veure i ara, encara em queda part d'aquell amor, que per la meva covardia, es va acabar convertint en amor platònic.
I, doncs ja per acabar et vull dir si voldries quedar algun dia amb mi. Sé que és una mica tard però volia dir-t'ho.
Fins aviat Marcel·la!!!
JOAN
Hola Marcel·la, sóc en Joan Casavella. Fa molt que no parlem i escriure't em provoca nostalgia... i papallones a la panxa. Et preguntaràs per qué et torno a dirigir la paraula. Vinc a confesar-me. Com vaig dir al blog, estava enamorat de tu, i com vaig enviar-te cartes i mai responies, vaig decidir passar pàgina. Com ja saps, aquests nois de primer d'ESO estan buscant contactes per reescriure el teu diari, doncs, com que els vull ajudar, els he dit qui sóc i que vaig formar part de la teva vida. Quan estaba reescribint alguns moments pel blog, el que sentia per tu es va il·luminar. El que no t'havia confesat, t'ho confesaré ara:
Encara no t'he oblidat perqué estic enamorat de tu.
Marcel·la, ets tan bonica, que em quedaria miran-te tota la vida, ets tan dolçe com els caramels, fins i tot, podries ser la meva xuxe preferida. Ets molt simpàtica amb tots i sempre tens un somriure per a tothom. I això és el que més m'agrada de tu. Tot això acompanyat per la teva riallada es la perfecció.
Abans desitjava que m'estimesis, i ara, com que he tornat a caure als teus encants, necessito esta amb tu fins que el que ens queda de vida. Jo encara no sé la teva versió dels anys passats, però, la veritat, és que no m'importa. El que importa és el present. Si m'estimes et proposo una vida junts, i si no, seràs sempre el meu objectiu i et prometo que seràs meva. Aquí acaba la meva carta d'amor. Pensa en la meva proposta. Espero que tots aquests anys t'ho hagis passat molt bé. Fins aviat.
Joan Casavella
Publica un comentari a l'entrada