Els de 1C hem volgut ajudar a en Joan Casavella a enamorar a la Marcel.la i per
fer-ho hem escrit cartes d’amor que esperem que la Marcel.la llegeixi. Feu un
clic a comentaris per llegir les nostres cartes!
Hola Marcel·la, Sóc en Joan Cassavella, segurament no t'enrecordes de mo, però, et faré cinc cèntims de tot el que va passar. Primer em presentaré com he dit sóc en Joan, en cosí d'en Martí, jo sóc de Barcelona però com l'estiu de 1945 vaig anar a Ripollet et vaig conèixer perquè vivies en el mateix carrer que el meu cosí.
El primer record que tinc de tú és sortint de casa en bicicleta, portaves dues trenes precioses i anaves parlant i rient amb el millor somriure que mai havia vist, amb les teves germanes. Un altre record que tinc és que un dia de molta calor, estàvem preparant la festa d'aniversari d'en Martí, quan tu i les teves germanes vau aparèixer. Ereu amics, havieu compartit jocs i encara mantenieu l'amistad, però encara tinc un altre record!
L'últim record que tinc és una nit d'estiu preciosa quan podria haver-te dit tots els meus sentiments, però no va ser així. Músics tocant, molta gent, tu, jo, sols, ballant és el record més bonic, preciós que tinc amb tu i m'encantaria repetir-ho i poder dir-te tot el que de veritat sentia. Potser no ens tornem a veure, que espero que sí, però per si algun cas t'ho deixo aquí per escrit i per si en algun moment em trobes a faltar que ho puguis llegir.
El que no et vaig poder dir són ara mateix els sentiments que tinc per dins potser són exactament com els d'aquell dia però bastants semblants als d'ara.
Els meus sentiments són forts. Crec que eres una noia fantàstica, amable, encantadora, sobretot que t'esforçaves al màxim per aconseguir la victòria i li posaves entusiasme a tot, i que eres molt riallera, t'encantava riure i senpre que estava mb tu hem pixava de riure i es que es veritat em treies un somriure d'un dia penós. I que ets meravellosa, bé, no se ben be com descriure el que sento perquè amor es tan fàçil de dir i tan difícil d'explicar i l'unic que puc dir es que l'amor que sentia jo per tu era enorme i a dia d'ara el conrinuo sentint.
Aquí he dit tot el que sento per tu i si podem quedar algun dia per explicar-nos-ho tot. El que sentiem l'un per l'altre, seria meravellos perquè podriem deixar-nos-ho tot ben clar i coneixeria la teva opinió i així podriem ser més que amics.
Hola Marcel·la, Sóc en Joan Casavella, amb el que jugaves a l'estiu de 1945, a Ripollet.El cosí d'en Martí. Aquesta carta és perque sàpigues una cosa molt important que he de dir-te. T'estimo. Sempre ho he fet. De joves t'escrivia cartes que mai arribaves a respondre. Quan et veia i estava amb tu t'enviava indirectesque mai vas entendre. Sentia que el cor s'accelerava, i anava tan ràpid com un tren. Somiava que tindriem una familia, i que mai ens arribariem a separar; però la meva timidesa m'ho va impedir. Per això mai has sabut el qe jo sento per tú.Si no sents el mateixper mi, espero que poguem tornar a ser bons amics. Respecto la teva decisió. Una abraçada, -Joan- P.D.: Si no saps com he pogut escriure't aquesta carta, ara t'ho explico: Us nens de 1r d'ESO han escrit en un blog una notícia per contactar amb tu, i això he fet
Sóc el Joan, no sé si t'enrecordes de mi. Si et sóc sincer, fa anys que volia dir-te això i no em veia amb cor de fer-ho. Per això t'ho escric en aquesta carta:
Des del primer dia que et vaig veure, eres una jove molt guapa i amb trenes, em vaig enamorar de tu. Cada dia t'observava i em deia a mi mateix " avui sí li preguntaré si vol quedar un dia amb mi" però sempre que et veia i et tenia al davant meu em bloquejava i sortia corrents. Vaig passar unes setmanes frustrat. No vaig poder atrevir-m'hi fins que vam ballar tots dos junts al ball. M'enrecordo que en quan et vaig veure el cor em va fer un salt, em vaig posar vermell i molt nerviós. El ball va acabar i jo no t'havia dit res. Estava enfadat amb mi mateix. I al final va arribar el dia, havia de tornar a Barcelona i seguir els estudis allà.
I, com no t'ho vaig dir en el moment, t'ho dic ara. M'agrades, t'estimo des de el primer moment en que et vaig veure i ara, encara em queda part d'aquell amor, que per la meva covardia, es va acabar convertint en amor platònic.
I, doncs ja per acabar et vull dir si voldries quedar algun dia amb mi. Sé que és una mica tard però volia dir-t'ho.
Hola Marcel·la, sóc en Joan Casavella. Fa molt que no parlem i escriure't em provoca nostalgia... i papallones a la panxa. Et preguntaràs per qué et torno a dirigir la paraula. Vinc a confesar-me. Com vaig dir al blog, estava enamorat de tu, i com vaig enviar-te cartes i mai responies, vaig decidir passar pàgina. Com ja saps, aquests nois de primer d'ESO estan buscant contactes per reescriure el teu diari, doncs, com que els vull ajudar, els he dit qui sóc i que vaig formar part de la teva vida. Quan estaba reescribint alguns moments pel blog, el que sentia per tu es va il·luminar. El que no t'havia confesat, t'ho confesaré ara: Encara no t'he oblidat perqué estic enamorat de tu. Marcel·la, ets tan bonica, que em quedaria miran-te tota la vida, ets tan dolçe com els caramels, fins i tot, podries ser la meva xuxe preferida. Ets molt simpàtica amb tots i sempre tens un somriure per a tothom. I això és el que més m'agrada de tu. Tot això acompanyat per la teva riallada es la perfecció. Abans desitjava que m'estimesis, i ara, com que he tornat a caure als teus encants, necessito esta amb tu fins que el que ens queda de vida. Jo encara no sé la teva versió dels anys passats, però, la veritat, és que no m'importa. El que importa és el present. Si m'estimes et proposo una vida junts, i si no, seràs sempre el meu objectiu i et prometo que seràs meva. Aquí acaba la meva carta d'amor. Pensa en la meva proposta. Espero que tots aquests anys t'ho hagis passat molt bé. Fins aviat. Joan Casavella
4 comentaris:
Hola Marcel·la,
Sóc en Joan Cassavella, segurament no t'enrecordes de mo, però, et faré cinc cèntims de tot el que va passar. Primer em presentaré com he dit sóc en Joan, en cosí d'en Martí, jo sóc de Barcelona però com l'estiu de 1945 vaig anar a Ripollet et vaig conèixer perquè vivies en el mateix carrer que el meu cosí.
El primer record que tinc de tú és sortint de casa en bicicleta, portaves dues trenes precioses i anaves parlant i rient amb el millor somriure que mai havia vist, amb les teves germanes. Un altre record que tinc és que un dia de molta calor, estàvem preparant la festa d'aniversari d'en Martí, quan tu i les teves germanes vau aparèixer. Ereu amics, havieu compartit jocs i encara mantenieu l'amistad, però encara tinc un altre record!
L'últim record que tinc és una nit d'estiu preciosa quan podria haver-te dit tots els meus sentiments, però no va ser així. Músics tocant, molta gent, tu, jo, sols, ballant és el record més bonic, preciós que tinc amb tu i m'encantaria repetir-ho i poder dir-te tot el que de veritat sentia.
Potser no ens tornem a veure, que espero que sí, però per si algun cas t'ho deixo aquí per escrit i per si en algun moment em trobes a faltar que ho puguis llegir.
El que no et vaig poder dir són ara mateix els sentiments que tinc per dins potser són exactament com els d'aquell dia però bastants semblants als d'ara.
Els meus sentiments són forts. Crec que eres una noia fantàstica, amable, encantadora, sobretot que t'esforçaves al màxim per aconseguir la victòria i li posaves entusiasme a tot, i que eres molt riallera, t'encantava riure i senpre que estava mb tu hem pixava de riure i es que es veritat em treies un somriure d'un dia penós.
I que ets meravellosa, bé, no se ben be com descriure el que sento perquè amor es tan fàçil de dir i tan difícil d'explicar i l'unic que puc dir es que l'amor que sentia jo per tu era enorme i a dia d'ara el conrinuo sentint.
Aquí he dit tot el que sento per tu i si podem quedar algun dia per explicar-nos-ho tot. El que sentiem l'un per l'altre, seria meravellos perquè podriem deixar-nos-ho tot ben clar i coneixeria la teva opinió i així podriem ser més que amics.
Petons, Joan Casavella
Hola Marcel·la,
Sóc en Joan Casavella, amb el que jugaves a l'estiu de 1945, a Ripollet.El cosí d'en Martí. Aquesta carta és perque sàpigues una cosa molt important que he de dir-te. T'estimo. Sempre ho he fet. De joves t'escrivia cartes que mai arribaves a respondre. Quan et veia i estava amb tu t'enviava indirectesque mai vas entendre. Sentia que el cor s'accelerava, i anava tan ràpid com un tren. Somiava que tindriem una familia, i que mai ens arribariem a separar; però la meva timidesa m'ho va impedir.
Per això mai has sabut el qe jo sento per tú.Si no sents el mateixper mi, espero que poguem tornar a ser bons amics. Respecto la teva decisió.
Una abraçada,
-Joan-
P.D.: Si no saps com he pogut escriure't aquesta carta, ara t'ho explico: Us nens de 1r d'ESO han escrit en un blog una notícia per contactar amb tu, i això he fet
Hola Marcel·la!!!
Sóc el Joan, no sé si t'enrecordes de mi.
Si et sóc sincer, fa anys que volia dir-te això i no em veia amb cor de fer-ho. Per això t'ho escric en aquesta carta:
Des del primer dia que et vaig veure, eres una jove molt guapa i amb trenes, em vaig enamorar de tu.
Cada dia t'observava i em deia a mi mateix " avui sí li preguntaré si vol quedar un dia amb mi" però sempre que et veia i et tenia al davant meu em bloquejava i sortia corrents.
Vaig passar unes setmanes frustrat. No vaig poder atrevir-m'hi fins que vam ballar tots dos junts al ball. M'enrecordo que en quan et vaig veure el cor em va fer un salt, em vaig posar vermell i molt nerviós. El ball va acabar i jo no t'havia dit res. Estava enfadat amb mi mateix.
I al final va arribar el dia, havia de tornar a Barcelona i seguir els estudis allà.
I, com no t'ho vaig dir en el moment, t'ho dic ara.
M'agrades, t'estimo des de el primer moment en que et vaig veure i ara, encara em queda part d'aquell amor, que per la meva covardia, es va acabar convertint en amor platònic.
I, doncs ja per acabar et vull dir si voldries quedar algun dia amb mi. Sé que és una mica tard però volia dir-t'ho.
Fins aviat Marcel·la!!!
JOAN
Hola Marcel·la, sóc en Joan Casavella. Fa molt que no parlem i escriure't em provoca nostalgia... i papallones a la panxa. Et preguntaràs per qué et torno a dirigir la paraula. Vinc a confesar-me. Com vaig dir al blog, estava enamorat de tu, i com vaig enviar-te cartes i mai responies, vaig decidir passar pàgina. Com ja saps, aquests nois de primer d'ESO estan buscant contactes per reescriure el teu diari, doncs, com que els vull ajudar, els he dit qui sóc i que vaig formar part de la teva vida. Quan estaba reescribint alguns moments pel blog, el que sentia per tu es va il·luminar. El que no t'havia confesat, t'ho confesaré ara:
Encara no t'he oblidat perqué estic enamorat de tu.
Marcel·la, ets tan bonica, que em quedaria miran-te tota la vida, ets tan dolçe com els caramels, fins i tot, podries ser la meva xuxe preferida. Ets molt simpàtica amb tots i sempre tens un somriure per a tothom. I això és el que més m'agrada de tu. Tot això acompanyat per la teva riallada es la perfecció.
Abans desitjava que m'estimesis, i ara, com que he tornat a caure als teus encants, necessito esta amb tu fins que el que ens queda de vida. Jo encara no sé la teva versió dels anys passats, però, la veritat, és que no m'importa. El que importa és el present. Si m'estimes et proposo una vida junts, i si no, seràs sempre el meu objectiu i et prometo que seràs meva. Aquí acaba la meva carta d'amor. Pensa en la meva proposta. Espero que tots aquests anys t'ho hagis passat molt bé. Fins aviat.
Joan Casavella
Publica un comentari a l'entrada