Diari de la Marcel.la

Aquí teniu els primers resultats de la feina que estem fent per ajudar a la Marcel.la.

Benvolgut diari:

Avui ha estat el meu primer dia d’escola...

He començat a les 9 del matí amb la classe del Senyor Medinabeitia. Hem après a escriure i a llegir bé. A les 10, hem fet matemàtiques amb la Dolors, una dona baixeta i grassa, de cabell negre i ulls verds. Ens ha ensenyat a sumar i restar números del 1 al 20.

Al pati no he parlat amb ningú, m’ha fet molta vergonya perquè no coneixo a ningú, i els altres, encara que no es coneixen, juguen entre ells. Jo, en canvi, he estat tot l’esbarjo en un racó, estudiant llengües.

A les 11 he tingut història amb el Francesc, un noi bastant jove d’uns vint-i-nou anys, fa 1,80 m, i està fort, és ros i té els ulls negres com el carbó. Ens ha ensenyat a identificar alguns països en un mapamundi. I a les 12 hem fet classe de llatí amb la Senyora Petra. Hem après a dir algunes frases, com per exemple: Em dic Marcel·la  Nomine meo Marcella; tinc sis anys ,habeo sex annis; i per últim, visc a Ripollet ,vivo ego in Ripollet.

A la 1 m’he anat a dinar a casa, la mare ens ha fet a la meva germana gran, a la petita, i a mi carn d’olla.

A la tarda he tornat a l’escola, i a les 3 hem fet gimnàstica amb el professor nou, en Josep. Hem corregut durant set minuts, i després hem jugat al mata-conills. I a les 4, hem estat llegint llibres en castellà, amb la Mª Teresa.

En conclusió, no m’ho he passat gens bé, perquè no he pogut jugar amb ningú a l’esbarjo, i a gimnàstica m’han escollit l’última. Però en les altres classes he estat la més llesta de tots.

Mabel Gómez 1erC

Avui faig la comunió…

Estic desperta i no puc dormir, són les sis del matí i estic molt emocionada. Sabeu per que ? Perquè avui és la meva comunió. Els meus pares i les meves germanes encara estan dormint. Se suposa que havia de despertar-me a les vuit, però amb tanta emoció no hem puc contenir…

Ja són les vuit i d’aquí una hora faré la comunió. Estuc esperant que la meva mare baixi el vestit que es va posar ella, i també al que es va posar la meva germana gran per fer la comunió. A les nou hem de ser-hi i encara hem falta al maquillatge… espero poder arribar a temps.

Ja estem a missa, m’he portat al diari ja que m’estic avorrint escoltant. D’aquí a poc tocarà fer cua i em donaran l’Òstia i per fi ja hauré fet la comunió.

Estic per fi a casa. La comunió en si ha estat interessant. Ara ho estem celebrant. Han vingut familiars i les meves dues millors amigues. Només tinc ganes de poder descansar ja que aquest dia a estat agotador.

Per fi estic en pijama ! Es de nit i ja puc dormir bé, ja que m’he despertat d’hora avui aquest dia és un dels millors i especials, ja que he fet la comunió i la festa que m’han fet, ha estat una passada. M’agradaria repetir aquest dia un altre vegada. Però bé… ara toca descansar que demà serà un altre dia.

Jestine 1erA

Vull ser gran!...

Just avui mateix, m’ha passat una cosa molt curiosa.La meva germana gran i jo, després de sortir del tren hem fet una gran aposta. Aquesta, anava sobre qui era capaç de fer més amics/gues en un parc desconegut que hem trobat per allà.

 Resulta que la majoria de gent d’aquella mena de jardí eren nens petits, però, també hi havia bona part de nois i noies d’entre la meva i la tot molt bé, se m’ha caigut l’ànima als peus.

En principi jo pensava que teníem les mateixes probabilitats, però quan m’he enrecordat que era ella, la meva germana gran, la que sempre ho fa. Jo, he seguit pensant en que igualment, ni que sigués la primera i la última vegada, l’havia de guanyar!!!

Hem començat la prova i, jo no sé per on començar, perquè hi havia molta gent i de diferents edats. M’he vist obligada a prendre una ràpida decisió sobre per on iniciar la competició i, m’he estrenat amb una nena que es diu Laura. Resulta que aquesta nena té un problema semblant al meu. EL de tenir una germana gran que és o gairebé és una noia perfecta.

 Uns moments més tard hem arribat a la conclusió que ella vindria amb mi a ajudar-me a fer nous o noves amigues, per guanyar el duel contra la meva germana y per conèixer noves persones amb les quals passar bons moments.

Seguit, hem anat corrents en busca d’un nou amic, aquest es diuCarles i no té cap germà ni germana però, uns cosins que són molt pesats i insoportables, així que més o menys ha entès el nostre pensament. Ja som tres, en Carles, la Laura i jo!

La mala sort ha estat que ja casi és la hora en que l’Asunción i jo hem quedat a la porta per marxar-hi i explicar-nos com ens havia anat a cadascuna. M’he acomiadat de tots dos i he anat cap allà. Igualment, com que ella no venia, he decidit tornar a preguntar l’hora, per saber perquè triga tant.

Resulta que havíem quedat a les 19:00 i sense donar-me compte, són

les 20:00, i, no és pas per culpa meva, sino del maleït rellotge del parc que

va una hora tard!!!

Total que he trucat a la meva germana gran i, sí, sí, s’ha anat sense dir-me res!!!

Segueixo sense entendre-ho molt, em tocarà anar-me sola caminant???-m’he pregunta’t.

-Buahhh! M' he fartat de tant caminar, portava molta estona sense parar i, quan he arribat nos abia ni el que em poden arribar a dir, però tenia una bona escusa, la de que la meva germana gran, en teoria la més responsable,

m’havia deixat tirada!

Des d’un primer moment, jo sempre m’estic comparant amb la meva

germana gran, i crec que ara és un d’aquells moments que la fan no ser tant perfecte!Per això també em plantejo molt allò de ser gran perquè, tot i que

no ho sembli, si fos gran, no estaria patint tant com ara! Quan més tard arribi pitjor, perquè com ja us he explicat abans tinc por del que em diran, de si em castigaran sense sopar o, simplement em diran que no ho torni a fer.

La veritat és que no ha sigut tan dolent com m’esperava, només m’han dit que no torni a passar i, que si tornava a passar una cosa semblant, que els truqui per avisar de que arribaré més tard, però que no es preocupin.

Al final, ha estat un dia bastant llarg, però ha acabat sent un bon record sobre la meva infantesa.

Crec que encara no se m’ha anat la idea del cap, aquella de ser gran, perquè crec que a una persona adulta no li sorgirien tants problemes en un sol dia.

Mireia 1er A

M'he enamorat

Avui quan he sortit de l’escola, he anat a una botiga perquè la meva  mare m’havia dit al matí  que anés a comprar pasta. Quan he arribat he vist a un noi, només mirar-lo he sentit que no era un noi qualsevol sinó que per mi era especial. És ros amb els ulls verds, sincerament no està gens malament. Pel seu aspecte semblava Belga.

Un cop he comprat la pasta m’he anat pensant en ell, de sobte he sentit que algú em saludava, m’he girat era el noi!

Hem estat parlant una estona, intentava no posar-me vermella però crec que no ha funcionat. Al cap d’una estona he tornat cap a casa, però he vist que em seguia. No s’havia què fer, m’estava posant nerviosa. M’ha preguntat si em podia acompanyar a casa i li he dit que sí. Pel camí m’ha anat explicant diferents anècdotes sobre ell. El que m’ha sorprès més ha estat que els seus pares a més de treballar a la botiga són artistes, fan espectacles amb ombres xineses. M’ha promès que algun dia m’hi portarà. Sincerament no crec que m’hi deixin anar.

Com que casa meva és bastant lluny de la botiga, hem pogut està bastant temps junts.

Ens hem anat coneixent. Hi han moltes coses d’ell que m’agraden  però hi ha algunes que no. Aquestes coses em fan dubtar de si vull una relació amb ell o no. Sincerament tenir una relació amb alguna persona ara, amb la meva edat, els meus pares… no té gaire sentit perquè mai ens abraçaríem ni ens faríem petons.

Ell, pel camí estava molt pesat, que si era molt guapa, que si era simpàtica… en resum que ell sí que vol una relació amb mi, jo la veritat és que m’estava cansant de la seva insistència.

Quan quedava poc per arribar, m’he posat a pensar no sabia què fer perquè durant aquella hora que havia estat amb ell m’ho havia passat molt bé però no sabia si  realment estava enamorada. Finalment he arribat a la conclusió que  no estava enamorada. El que passa és que em fa gràcia que  estigui tant per mi…

Carla 1rA

El meu primer amor...

Avui ha estat un dia molt especial. He conegut al meu primer amor. És molt guapo, es diu Joan, té la mateixa edat que jo, 17. Té uns ulls blaus que il·luminen el meu cor, és ros, té unes orelles relativament petites, un nas normal, ni molt gran ni molt petit, i el que més m’agrada d’ell és el seu somriure que és com un gran diamant. Té uns pectorals bastant treballats. Que com ho sé? Perquè ens hem conegut a la piscina municipal. Mai hi vaig perquè és molt cara i no m’ ho puc permetre però avui eren les portes obertes per ser el primer dia d’estiu i l’entrada era gratuïta.

Bé, tornant a allò d’abans. Treballa a una empresa de cotxes. Ell és qui els munta junt amb altres persones.Les seves aficions són jugar a bàsquet i sortir a córrer. Li encanta l’esport i m’ha dit que ja fa uns quants anys es va presentar a unes olimpíades júnior, vol dir que eren a partir dels 3 anys fins els 12, i va quedar el tercer classificat de tota Barcelona en la modalitat d’atletisme.

Està estudiant una carrera d’enginyeria. També ha comentat que és molt difícil i es passa el dia tancat a l’habitació, però avui s’ha pres un descans.

Li agrada molt llegir, com a mi, i també té el seu propi diari personal.

Bé, jo crec que és l’home perfecte per a mi però no ens precipitem. Ja veurem quines aventures ens passaran demà!!!

Judit Gata 1erC

El primer amor...

Avui he conegut el meu primer, és un noi belga amb el cabell negre, els ulls blaus foscos. La mare m’ha enviat a comprar una llauna d’olives. He entrat a una botiga que es diu “Bonderline”. Estava intentant agafar la llauna quan una mà ha aparescut i ha agafat la llauna.

- Vols això?.- m’ha preguntat una veu greu.

-Sí.- M’he girat he vist el noi d’ulls blaus.- Com et dius?.- he preguntat.

Tobias i tú?.- m’ha preguntat.

-Marcel·la, i, treballes aquí?.- he preguntat.

-Sí, si ho vols comprar, costa 1 peceta.- he contestat i m’he dirigit a la caixa. He pagat i m’he adonat de que és de nit. No m’havia donat conta de que, al sortir de casa, la lluna estava sortint per avisar-me de que ja era tard.

-A quina hora tanqueu?.- li he preguntat.

-Ara mateix, per qué?.- m’ha dit

-Perquè és bastant tard, i, per preguntar-te si em pots acompanyar a casa.- li he contestat. Ell amb una expressió de sorpresa davant la meva pregunta, ha accedit. Durant el el camí ens anàvem explicant com som, quins hobbies tenim. . . com que som bastant semblants, m’ha posat de sobrenom “ Jonoia “. Com que jo no em quedo curta, també li he posat un sobrenom. El sobrenom només és el que m’ha posat ell però en masculí, “ Jonoi “.

-Jonoi sembla a genoll.- riu.

-Doncs et dic genoll, això vols?.- li he dit en to de broma.

-Vale, vale. Em quedo amb “ Jonoi “.- Ha deixat anar una riallada. Com que els temps s’havia fet curt, ja hem arribat a casa.

-Bueno, a estat un plaer conèixer-te. Penso que. . . ets bastant atractiva i que m’has caigut bé.- confessa. M’he mossegat el llavi inferior i dic:

-Dic el mateix de tu. Bona nit, Jonoi.

Ha marxat. i aquí acaba el millor diumenge que he tingut mai.

Kelsey 1er C

El meu primer dia de vacances...

Avui he començat les vacances!!! M'he aixecat, estava nerviosa i feliç, perquè era el dia.

Eren les set de la tarda, anava a casa de la Maria Teresa, la perruquera, quan m'he trobat un gat negre. En el primer moment he pensat que em donaria mala sort, però en realitat era molt bo, ha començat a jugar amb mi nomes veurem era una preciositat, tot seguit, he pensat que no el podia deixar allà tot sol, i me l’he portat a la festa de la Maria Teresa. Quan he arribat la Maria Teresa, ha començat a saltar d'alegria, però, no pas per veurem a mi ni a cap de les seves amigues, sino que s'ha posat tant contenta perque resulta que el gat que m'he trobat era seu. Es diu Mixu i feia 2 setmanes que l'havien perdut. He entrat i la seva casa semblava un palau era molt mes gran que la meva, tenia piscina, sala d 'estar d'uns 1000 metres quadrats, gimnàs, era una casa de pel·lícula.

El primer que hem fet es jugar a tocar i parar, com he dit en altres vegades al diari, no soc molt àgil ni molt rapida i per això quasi sempre hem pillaven a mi, però al ser tant alta, puc veure per molts llocs i això m'ha ajudat a pillar a totes. Tot seguit hem fet un menjar, jo m'he posat tipa de xocolata llaminadures i moltes coses mes. Després , ens hem donat un banyet a la piscina de la Maria Teresa, es molt gran, i al terra de la piscina te l'escut del Barça, el seu pare es molt aficionat , i per aquesta raó han posat aquest mural, es enorme i a mes a mes es climatitzada. Al acabar de banyar-nos , hem estat parlant de coses de noies, com per exemple, qui t'agrada, quin pentinat mes bonic. M'ho he passat d’allò mes bé . I aquí s'acaba aquesta part del diari.

Àlvaro Ros 1er C

Avui és el primer dia d’escola...

Tinc 6 anys i estic aterrada perquè la meva germana té molts amics i jo cap. Ja surto de casa, vaig caminant, quan estic a prop de la porta de l'escola veig molts nens, però no m'apropo a cap. Quan creuo el carrer veig l'escola: és immensa, té dos edificis, un més gran que l'altre, el gran és d'un color marró fort amb unes finestres gegants. En canvi el petit és d'un marró més clar i en aquest és on he d'entrar.

Només entrar veig que tothom vesteix molt bé, en canvi jo no. Tothom em mira per la roba que porto. Això es horrible i per si fos poc, els grups d'amics ja estan fets i jo no estic en cap.

La motxilla la porto carregada de llibres per això vaig cap a la guixeta a guardar alguns. Però a l'hora d'obrir-la se'm cauen els llibres. Em dono pressa per recollir-los i agafar els que necessito, però sona el timbre que diu que comença la primera classe.

No podria anar pitjor, primer dia sense amics i arribo tard. A classe el professor em dona als dits amb el regle per haver arribat tard. Durant el dia no parlo gens, no només perquè soc tímida, sinó que també perquè no se'm dona res bé.

Quan surto de l'escola i arribo a casa estic esgotada, i no només això, sinó que la meva germana m'explica lo bé que li ha anat el dia.Me'n vaig a dormir i tinc el pressentiment que no m'anirà bé l'escola.

Marc Lázaro 1erA